APRENDRE A SOMNIAR


Primer de tot haig de dir que a part de la meva tradicional falta de constància, (si mama segueixes tenint raó) no es que hagi passat d’escriure, ni tampoc que no hagi volgut reconeixa que no vaig quedar primer a Moià (aunque jode hacer el chulo y no comerse un rosco – aunque entre nosotros, el Xavi Àvila vino a Moia y tampoco triunfo), es que he tingut feina, el campionat d’Espanya per equips i finalment preparar las vacances.

En quant a Moia vam anar una bona delegació de Flancderei, el Jordi Pellicer va jugar, perdo, va toca els collons al Xavi Àvila, diuen las males llengües que a part de la partida que li va guanyar al Xavi i conseqüentment li va fotra el torneig a parir, només va guanyar a un turista grec que es creia que es jugava a las dames, lo mes trist, es que es diu per Moià que la va guanyar per jugada il·legal.

Jo tristament vaig fer el 10 però el Fede va ser segon dels infantils i tant l’Albert com el Nestor van fer un bon paper.

Imagino que al ser un blog privat puc fer un petit comentari del súper marron de la setmana que no va ser un altre que las tres hores que ens vam menjar al comitè de competició el Pepo, el Manolo, jo i per telèfon el Luis Delgado. Es tractava el tema de les ostias rebudes el Ivan Aguilar al ajedreznd de partides actives, per un tal Planelles, que molt hem temo que trigarà molt i molt en tornarà jugar els escacs, si mes no a Catalunya, te un expedient obert pero......

El tema mes ferregos va ser la sanció imposada per en Víctor Pont director del circuit català d’escacs al Muñoz Pantoja pels esdeveniments de Castellar.
Juro que es casualitat, però en Víctor i jo que tradicionalment pensem diferent, aquesta vegada..... també, i els companys de comitè i jo vam arribar a la conclusió que la sanció s’havia de retirar. Haig de dir que vam gaudir de la presencia d’en Pepo Viñas que ve molt estranyament a las sessions del comitè i gairebé sempre coincideixen amb temes que en te una opinió molt formada, en aquesta ocasió, no vaig voler dir-li res però molt probablement, encara que no te vot, tampoc havia de tenir veu, va defensar las tesis d’en Víctor Pont company seu de junta, de manera molt aferrissada, jo vaig ser tan vehement com sabeu els que hem coneixeu que soc, quant defenso una cosa. L’altre raó per lo que crec que no havia d’haver intervingut el Pepo, la vaig saber mes tard, i es que te una enemistat molt gran amb el Miguel Muñoz, per temes referents al permís de residència o de la tramitació de la doble nacionalitat, no ho se ben be, que per lo vist en Pepo no va saber o no va poder portar a bon port, lo que fa que difícilment no sigui parcial.

Deixant aquest temes tan poc agraïts, volia passar al tema que dona lloc el anunciat aprendre a somniar, imagino que tots sabeu o hauríeu de saber que s’ha jugat el campionat d’España per equips de primera divisió 29 equips han participat, entre ells, el meu el Colon-Ceam i diversos de catalans a destacar els meus amics del Foment i del Montcada.

Els somnis son de franc i nosaltres hem somiat de valent, las rondes 3 i 4 vam estar a la taula numero 1 del recinte de les cotxeres de Sants, tothom va veure l’empat front la Universitat d’Oviedo (antic equip de la Paty) les partides nostre es van veure per tot el mon retransmeses amb perícia per en Roger, jo recordaré sempre el final de partida del meu amic Cayetano dient-me ( le he hecho tablas a lo Schumacher tapando espacios) y com no la pallissa que li va fotra l’Andrés Rodríguez al MI del equip contrari, va estar molt be i encara van tenir sort els Asturians el Jordi Magem assegura molt dolgut que se li va escapar mig punt, i el Miquel Fernandez-Diaz va començar el seu especial via crucis aquesta ronda quan se li van escapar unes clares taules, a partir d’aquí en Miquel va entrar en una crisis de joc i de confiança que va durar fins el final del campionat.

A la quarta ronda vam tornar a jugar a la primera taula, ja no la veuríem mes que de lluny (al menys i veiem jugar els amics del Foment) L’Alzira l’equip que ens va tocar porta un 2600 de primer taulell l’Andrés Rodríguez tenia taules però va voler guanyar i tate, va perdre el Jordi va fer unes taules amb un GM com ell i el Cayetano va fer taules amb un MI (quin torneig el Cayetano, no n’ha perdut cap dues victòries davant dos MF i 4 taules entre els rivals dos MI ).

A partir d’aquí es va acabar el somni, però encara faltaven dues rondes la cinquena ens vam enfrontar amb els amics del Montcada l’Andrés i el Radek van fer taules, el Jordi va guanyar amb negres el Juan Borges el bon amic Cuba, el Cayetano va fer fàcilment taules (només va gastar 4 minuts de rellotge) amb el MI Arturo Vidarte el Miquel va jugar una partida amb el JM Hernando on va tenir las seves oportunitats.

Ultima ronda i el Overena ens fa tocar tristament de peus a terra, només hem fet un punt i mig fruit de la victòria d’en Cayetano i de las taules d’en Jordi Magem, l’Andrés no havia de perdre mai amb en Conquest i el Miquel no ha tingut el dia amb una anglesa amb blanques, ha quedat perdut de seguida, al final hem quedat pràcticament amb el mateix numero de sortida, però ningú ens podrà treure el orgull i el plaer d’haver jugat durant dues rondes a la primera taula.

Molt ronica l’entrega de premis, sense cap medi de comunicació, ja durant el campionat molt galdós ha estat el paper que ha fet la FEDA amb una web inoperant, una vegada mes ens hem hagut de refiar d’Ajedreznd.

Al final hem anat a dinar tot l’equip i ens hem trobat de casualitat hem els amics del Foment i del Montcada i hem brindat pel Foment, brillant guanyador (gens una sumus).

Pere Reginaldo

ELS CLUBS D’ESCACS PETITS



Com ja sabeu tots els clubs petits las passen magres a tots els nivells i si son petits d’una ciutat gran en molts aspectes encara pitjor.

Jo de fet vaig començar en un club gran, perdo, aleshores era gran avui un club amb menys de vint llicencies federatives i compartint local, amb un equip bàsicament de veterans, encara que estigui a primera ja no es un club gran, es un club que o be fa un gir immediat o be esta mes aviat a prop de la desaparició; no es altre que el meu estimat Club d’Escacs Sabadell. D’antuvi estava ubicat on ara esta la secció d’escacs de la Societat Coral Colon, per això molts dels jugadors que ara la formem ens sentim a casa, ja que es el lloc on vam comença a jugar els escacs.

Un pic vaig haver jugat amb el Sabadell vaig estar un període de dotze anys sense jugar, os podeu imaginar casat, la feina els fills etc. Un any per la festa major van organitzar un campionat de partides ràpides, les organitzava el club veí i ara molt amic del Castellar, ningú n’era conscient però en aquell campionat, que per cert vaig quedar segon, darrera en Josep Maria Calaf, es va comença a gestá el futur club d’escacs Sant Llorenç.

Primer afeccionats de Sant Llorenç i mes tard l’alcaldessa del poble hem van demanar que féssim un club d’escacs, jo realment, no es que no en tingues ganes, es que ni m’ho havia plantejat.

D’entrada vaig posar totes las pegas del mon, pero tant l’alcaldessa, com els germans Puig hem van fer veure que jo era l’únic experimentat amb el tema, ja que anteriorment havia estat vice-president al Sabadell.

Nosaltres a Sant Llorenç hem estat afortunats a partir del segon any i veient las coses que fèiem: classes, campionats per nens i socials, activitats per la festa major, campionat de Catalunya per equips etc l’ajuntament ens va ajudar molt fins al punt de cedir-nos un local només per nosaltres i tenir un pressupost per poder fer un campionat Internacional d’escacs on l’últim any tot i ser setmanal han participat 8 titulats internacionals.

Però quant l’ajuntament no t’ajuda com els hi passa a molts clubs de Catalunya, quan la federació no et dona suport com a l’ultima assembla de la FCDE que vam presentar propostes per tal de fer unió esportiva en casos de nens en edat escolar, per poder jugar el campionat de Catalunya per equips escolar.

Realment quan no tens al suport de les institucions es una tasca de titans i es per això que aquest cap de setmana el diumenge anirem a Moià a jugar un campionat de partides llampec d'un club petit i modest, de fet hasta et demanen que si pots portis taulell i rellotge. Encara recordo quan el primer torneig de Sant Llorenç es repartia el que recollíem a les inscripcions.
També voldria fer esment al escrit que va fer l’amic Eduard Arcusa tot just acabat el campionat de Catalunya per equips. gaudint del seu moment de glòria per haver salvat el seu club de segona provincial, aquesta reacció d’un integrant del Moià, realment hem va emociona i vaig pensar que la gent com l’Eduard orgullosos del seu club son els que el fan gran i per això aprofito aquest escrit per dir que al que hem d’aspirar es a fer-nos grans sense perdre l’esperit del Eduard, sinó ens pot passar com a tants clubs grans com el Rui López Tivoli, el Barcinona, l’Espanyol etc que no es van tornar petits sinó que van desapareixa.

Recordo quan vam fer el primer Internacional a Sant Llorenç que el Jordi Moreno ens va felicitar per l’esforç i per vertebrar territori a nivell d’escacs, ell no en deu ser conscient del molt que ens van encoratjar las seves paraules, en el cas d’aquest torneig, no o se si en altres anys s’ha fet, però de segur que no hem van passar notificació i no es va penjar a ajedreznd i desenganyeu-vos el que no es penja a ajedreznd gairebé no existeix en escacs, si mes no de moment. Per això i amb las paraules de l’amic Jordi Moreno gràcies per vertebrar territori, però tremoleu que demà vinc a guanyar.

Demà us diré si la meva xuleria final a estat això només, o be una premonició jejeje

Pere Reginaldo

Feia temps que hem voltava pel cap fer un blog, encara que no se si tinc massa a dir o si interessarà a ningú de fet tampoc se del cert si serè massa regular i desprès lo malament que escric en català. Bueno com podeu veure uns ànims per llogar-hi cadires, però pit i collons que vaig a intentar-ho.

La enveja es molt però que molt dolenta, l’altre dia vaig rebre un mail del Ivan Aguilar, el vaig obrir i o sorpresa lo bo que te un blog lo dolent que fot a parir al Miquel Fernandez-Diaz i de rebot a mi. Desprès de un parell de mails amb moltes explicacions l’amic Ivan hem va deixar millor amb unes excuses que vaig agrair molt, però renoi quina enveja, un lloc on poder dir el que volgui.......vaig anar mirant i des de la pagina del Ivan vaig entrar al blog mes famós desprès del campionat d’espanya de Baños, no es altre que la del Daniel Alsina i desde la del D. Alsina hem trobo la pagina de la Paty la xicota del Alf ... collons tothom en te,... enveja pura però jo en vull una i aquí estem intentant fer una benvinguda lo menys grollera possible però que tingui un mínim d’interès.

Imagino que la llegiran amics del mon dels escacs, amics de la facultat i amics d’altres àmbits, no se si haig de convidar a la gent a que la llegeixi o be quant escrigui alguna cosa que consideri d’un cert interès per algú concret enviar-li, no se fer-ho públic hem sembla molt petulant, no se sobre la marxa ho decidiré.

Com estreno ja esta be no?

Pere Reginaldo

10 d’agost del 2006 (dissortadament avui faig 41 anys, fa molts anys que no m’agrada gens)