ELS CLUBS D’ESCACS PETITS
Com ja sabeu tots els clubs petits las passen magres a tots els nivells i si son petits d’una ciutat gran en molts aspectes encara pitjor.
Jo de fet vaig començar en un club gran, perdo, aleshores era gran avui un club amb menys de vint llicencies federatives i compartint local, amb un equip bàsicament de veterans, encara que estigui a primera ja no es un club gran, es un club que o be fa un gir immediat o be esta mes aviat a prop de la desaparició; no es altre que el meu estimat Club d’Escacs Sabadell. D’antuvi estava ubicat on ara esta la secció d’escacs de la Societat Coral Colon, per això molts dels jugadors que ara la formem ens sentim a casa, ja que es el lloc on vam comença a jugar els escacs.
Un pic vaig haver jugat amb el Sabadell vaig estar un període de dotze anys sense jugar, os podeu imaginar casat, la feina els fills etc. Un any per la festa major van organitzar un campionat de partides ràpides, les organitzava el club veí i ara molt amic del Castellar, ningú n’era conscient però en aquell campionat, que per cert vaig quedar segon, darrera en Josep Maria Calaf, es va comença a gestá el futur club d’escacs Sant Llorenç.
Primer afeccionats de Sant Llorenç i mes tard l’alcaldessa del poble hem van demanar que féssim un club d’escacs, jo realment, no es que no en tingues ganes, es que ni m’ho havia plantejat.
D’entrada vaig posar totes las pegas del mon, pero tant l’alcaldessa, com els germans Puig hem van fer veure que jo era l’únic experimentat amb el tema, ja que anteriorment havia estat vice-president al Sabadell.
Nosaltres a Sant Llorenç hem estat afortunats a partir del segon any i veient las coses que fèiem: classes, campionats per nens i socials, activitats per la festa major, campionat de Catalunya per equips etc l’ajuntament ens va ajudar molt fins al punt de cedir-nos un local només per nosaltres i tenir un pressupost per poder fer un campionat Internacional d’escacs on l’últim any tot i ser setmanal han participat 8 titulats internacionals.
Però quant l’ajuntament no t’ajuda com els hi passa a molts clubs de Catalunya, quan la federació no et dona suport com a l’ultima assembla de la FCDE que vam presentar propostes per tal de fer unió esportiva en casos de nens en edat escolar, per poder jugar el campionat de Catalunya per equips escolar.
Realment quan no tens al suport de les institucions es una tasca de titans i es per això que aquest cap de setmana el diumenge anirem a Moià a jugar un campionat de partides llampec d'un club petit i modest, de fet hasta et demanen que si pots portis taulell i rellotge. Encara recordo quan el primer torneig de Sant Llorenç es repartia el que recollíem a les inscripcions.
També voldria fer esment al escrit que va fer l’amic Eduard Arcusa tot just acabat el campionat de Catalunya per equips. gaudint del seu moment de glòria per haver salvat el seu club de segona provincial, aquesta reacció d’un integrant del Moià, realment hem va emociona i vaig pensar que la gent com l’Eduard orgullosos del seu club son els que el fan gran i per això aprofito aquest escrit per dir que al que hem d’aspirar es a fer-nos grans sense perdre l’esperit del Eduard, sinó ens pot passar com a tants clubs grans com el Rui López Tivoli, el Barcinona, l’Espanyol etc que no es van tornar petits sinó que van desapareixa.
Recordo quan vam fer el primer Internacional a Sant Llorenç que el Jordi Moreno ens va felicitar per l’esforç i per vertebrar territori a nivell d’escacs, ell no en deu ser conscient del molt que ens van encoratjar las seves paraules, en el cas d’aquest torneig, no o se si en altres anys s’ha fet, però de segur que no hem van passar notificació i no es va penjar a ajedreznd i desenganyeu-vos el que no es penja a ajedreznd gairebé no existeix en escacs, si mes no de moment. Per això i amb las paraules de l’amic Jordi Moreno gràcies per vertebrar territori, però tremoleu que demà vinc a guanyar.
Demà us diré si la meva xuleria final a estat això només, o be una premonició jejeje
Com ja sabeu tots els clubs petits las passen magres a tots els nivells i si son petits d’una ciutat gran en molts aspectes encara pitjor.
Jo de fet vaig començar en un club gran, perdo, aleshores era gran avui un club amb menys de vint llicencies federatives i compartint local, amb un equip bàsicament de veterans, encara que estigui a primera ja no es un club gran, es un club que o be fa un gir immediat o be esta mes aviat a prop de la desaparició; no es altre que el meu estimat Club d’Escacs Sabadell. D’antuvi estava ubicat on ara esta la secció d’escacs de la Societat Coral Colon, per això molts dels jugadors que ara la formem ens sentim a casa, ja que es el lloc on vam comença a jugar els escacs.
Un pic vaig haver jugat amb el Sabadell vaig estar un període de dotze anys sense jugar, os podeu imaginar casat, la feina els fills etc. Un any per la festa major van organitzar un campionat de partides ràpides, les organitzava el club veí i ara molt amic del Castellar, ningú n’era conscient però en aquell campionat, que per cert vaig quedar segon, darrera en Josep Maria Calaf, es va comença a gestá el futur club d’escacs Sant Llorenç.
Primer afeccionats de Sant Llorenç i mes tard l’alcaldessa del poble hem van demanar que féssim un club d’escacs, jo realment, no es que no en tingues ganes, es que ni m’ho havia plantejat.
D’entrada vaig posar totes las pegas del mon, pero tant l’alcaldessa, com els germans Puig hem van fer veure que jo era l’únic experimentat amb el tema, ja que anteriorment havia estat vice-president al Sabadell.
Nosaltres a Sant Llorenç hem estat afortunats a partir del segon any i veient las coses que fèiem: classes, campionats per nens i socials, activitats per la festa major, campionat de Catalunya per equips etc l’ajuntament ens va ajudar molt fins al punt de cedir-nos un local només per nosaltres i tenir un pressupost per poder fer un campionat Internacional d’escacs on l’últim any tot i ser setmanal han participat 8 titulats internacionals.
Però quant l’ajuntament no t’ajuda com els hi passa a molts clubs de Catalunya, quan la federació no et dona suport com a l’ultima assembla de la FCDE que vam presentar propostes per tal de fer unió esportiva en casos de nens en edat escolar, per poder jugar el campionat de Catalunya per equips escolar.
Realment quan no tens al suport de les institucions es una tasca de titans i es per això que aquest cap de setmana el diumenge anirem a Moià a jugar un campionat de partides llampec d'un club petit i modest, de fet hasta et demanen que si pots portis taulell i rellotge. Encara recordo quan el primer torneig de Sant Llorenç es repartia el que recollíem a les inscripcions.
També voldria fer esment al escrit que va fer l’amic Eduard Arcusa tot just acabat el campionat de Catalunya per equips. gaudint del seu moment de glòria per haver salvat el seu club de segona provincial, aquesta reacció d’un integrant del Moià, realment hem va emociona i vaig pensar que la gent com l’Eduard orgullosos del seu club son els que el fan gran i per això aprofito aquest escrit per dir que al que hem d’aspirar es a fer-nos grans sense perdre l’esperit del Eduard, sinó ens pot passar com a tants clubs grans com el Rui López Tivoli, el Barcinona, l’Espanyol etc que no es van tornar petits sinó que van desapareixa.
Recordo quan vam fer el primer Internacional a Sant Llorenç que el Jordi Moreno ens va felicitar per l’esforç i per vertebrar territori a nivell d’escacs, ell no en deu ser conscient del molt que ens van encoratjar las seves paraules, en el cas d’aquest torneig, no o se si en altres anys s’ha fet, però de segur que no hem van passar notificació i no es va penjar a ajedreznd i desenganyeu-vos el que no es penja a ajedreznd gairebé no existeix en escacs, si mes no de moment. Per això i amb las paraules de l’amic Jordi Moreno gràcies per vertebrar territori, però tremoleu que demà vinc a guanyar.
Demà us diré si la meva xuleria final a estat això només, o be una premonició jejeje
Pere Reginaldo
posted by Regi at 4:23 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home