QUI PAGA MANA !!!!!!!!!!


Ja fa molts anys que soc dins el mon dels escacs, primer com a jugador, mes tard com a directiu, àrbitre i organitzador.
Això et dona un bagatge com per tenir una opinió ben formada, per discutí amb arguments els diferents temes que conformen els escacs catalans.

Aquest estiu hem estat en boca de la majoria dels titulats catalans i d’estrangers que pul·lulen per la nostre geografia, plena de torneigs buscant treure algun rèdit econòmic/esportiu.

Hem estat en boca de tots per haver decidit des de fa 2 anys que cobraríem inscripció a tots, dins del marc de la Diada d’escacs de Sabadell, aquesta decisió, no es fruit de la improvisació, es producte d’una profunda reflexió.

En primer lloc no cal dir del meu respecta per a tots els titulats, se del seu sacrifici i de lo molt que costa arribar i mantindràs a dalt, a la nostre entitat tenim dos grans professionals el GM Jordi Magem i el GM Andrés Rodríguez jugant i donen classes a la nostre entitat i els hem tractat amb la màxima correcció i afecta, tant es així que tots dos seguiran amb nosaltres l’any vinent.
Explico això per que no voldria ser tatxat de cap manera, de tenir res en contra del titulats, molt al contrari i tinc amb la majoria una excel·lent relació i crec que en general es mereixerien un millor tracte econòmic i social.

Però no solament s’ha de tenir en compte la problemàtica dels titulats, nosaltres els organitzadors hem de tenir en compte la problemàtica de tothom el jugador de base, “el pagano “ i no ens enganyem el que paga comença esta fart de que se’l menys tingui, donant-li pitjor material, pitjors sales, que jugui amb titulats i que alguns no tinguin la paciència deguda a l’hora de analitzar, pagar amb la seguretat que no tenen cap mena de possibilitat de guanyar premis i unes cerimònies de lliurement de premis on no els hi queda mes que mirar i aplaudir.

Dons jo dic que no, que s’ha acabat, que hem de contar amb els titulats, però ens mereixem que ells ens tinguin en conte, que col·laborin molt mes del que fan.
En primer lloc ja fa 5 anys vaig organitzar un torneig a Sant Llorenç Savall, junt amb els companys del Club escacs Sant Llorenç, amb el preu de la inscripció es dona encara avui pa amb tomàquet i pernil, aigua, i galetes amb mistela. Els titulats no paguen, però no els hi donem cap ajuda econòmica, però en molts casos els hi busquem transport. L’any passat van venir 4 MI 1 MF i diversos MC.
Amb els teòrics diners de les condicions paguem els sopars de tothom, es divertit menjar tots junts, crea molt bon ambient i fa que ens coneixem tots una mica mes.

Per altre banda i per motivar a tots, però sobre tot els titulats, entre els clubs de Terrassa, Colon-Ceam, Castellar i Sant Llorenç Savall , hem organitzat el Circuit del Vallès d’escacs, aquesta iniciativa fa que es tinguin mes inscrits i amb aquest increment es pagant las despeses que generen els premis.

Una vegada mes intentem ser imaginatius i tenir contents als dos col·lectius, (els dos primers classificats del Circuit del Vallès han estat dos forts MI en J. Alonso i en M. Muñoz Pantoja.)

En el període de temps que va des de el primer torneig de Sant Llorenç fins ara he col·laborat amb en Josep Maria Calaf de Castellar del Vallès i ell mes que ningú es de les persones que a portat a la practica que tots els jugadors son iguals i no va tolerar mai que es tractes diferent el primer taulell que l’últim.
A Castellar jo vaig voler anar una mica mes enllà i vaig “democratitza” les condicions i vam passar de unes quantitats grosses garantides per pocs a moltes quantitats no tan grosses per molts, sempre i quant no entrin a premis, amb això vam aconseguir reduir la partida de condicions al mateix temps que aconseguíem que vinguessin mes titulats, ja que molts que per la seva categoria no haurien aconseguit premi d’aquesta manera cobraven un petit premi. En aquest cas descontent el GM i content el MI. De rebot content “el pagano” que rep un lliurament lluït amb sopar inclòs, a Castellar es te molt en conte al jugador (encara que això no puntuí pel circuit català.)

L’any passat tot i fer pagar a la Diada d’escacs a Sabadell, no va haver gaire rebombori, pot ser que al ser el primer any i no ser dins el circuit català molts titulats no s’han van assabentar.

Per altre banda s’ha de tenir en conte la voluntat del organitzador a l’hora de dissenyar el torneig, m’explicaré, quant jo organitzo un torneig i dono condicions als professionals, es evident que estic fent un torneig per professionals, però quant jo no dono condicions i a mes faig pagar a tothom es igual d’evident que el torneig es un torneig amateur, amb la peculiaritat que no n’estan exclosos els professionals.


Aquest any han passat dues coses per una banda per part dels jugadors no titulats d’una manera aclaparadora hem estat felicitats el que ens congratula i ens fa agafar una mica d’aire (la temporada tot just comença). El que no ens ha agradat ha estat, no tant el titulat que no ha vingut, que esta amb el seu dret, (faltaria mes), alguns desprès d’haver estat inscrit s’han esborrat el mateix dia de joc, ..... estrany no?. No tant si els dos dies abans durant els torneigs de Mora i Tortosa, un MI català, fins fa poc era considerat el millor jugador català no professional, des de que es professional i desprès de la seva davallada d’elo segurament deu ser el pitjor jugador català dels professionals, s’ha dedicat si no a fer campanya, a donar la seva opinió molt vehementment a tot titulat que veia, això va fer que quatre GM inscrits s’esborressin del torneig, dos Argentins no van donar cap explicació, de fet no tenen per que donar-la, un d’Ucraïna va dir-me que estava molt cansat desprès de jugar dos dies seguits, de fet, pot ser per que va ser el primer en esborrar-se, o potser per que va venir l’any passat de fet mal vaig creure, l’últim un GM Mexicà aquest haig de reconiexa que hem va tocar allò que no sona, que no vingui, es el seu dret, però el que no es pot tolerar es que ens vulgui donar lliçons de moralitat i alliçonant-nos de com hem d’organitzar el nostre torneig, i a mes, quant es una persona que no ens coneixem de res.

Hem direu que com ens vam assabentar d’aquestes “intrigues” dons diversos titulats que si van venir ens ho van fer saber i ens van posar en antecedents, haig de dir, en honor a la veritat que aquest MI que com be haureu encertat no es altre que en Víctor Vehi, va telefonar abans del campionat i hem va donar la seva opinió del per que no s’inscrivia (Al contrari que el Mexicà, amb en Víctor ens coneixem prou com per que hem doni la seva opinió).
Un amic comú en Xavi Àvila li va fer saber el descontent de l’organització i sobre tot meu pel que havia passat, en Víctor va telefonar-me tot seguit, per donar-me explicacions (que de fet no te per que donar-me). Crec que en Víctor pot ser no era conscient que amb els seus comentaris va posar en marxa una campanya en contra del torneig, que al que mes a perjudicat a estat a ell, crec que la seva imatge a perdut punts, sobre tot pels aficionats i es evident que pels organitzadors, tampoc es una cosa fàcil de pair, sobre tot quant es un jugador que en diverses ocasions li has ofert condicions per jugar a torneigs.
Però com diuen en Castella “arrieros somos i en el camino nos encontraremos”.
Ell pel que va dir-me per telèfon no va ser conscient, ni d’estar fent ni de posar en marxa cap campanya i de fet vull creure’l, però la percepció dels demés no es aquesta, quatre persones que havien estat a Tortosa i a Mora i la seva sensació va ser de campanya.

Penso que las persones hem de ser conscients del que diem i escrivim de fet sovint errem, molestem i fem mal als demés, de fet sense anar mes lluny, jo mateix vaig estar ben desafortunat i poc atinat amb las meves expressions vers en Pepo Viñas, es evident que es un gran professional del dret i una excel·lent persona.

Respecte l’any que be la immensa majoria de jugadors en quedat extraordinàriament contents, de fet molts pensen que es l'exemple a seguir, en torneigs d’un sol dia , nosaltres seguirem aquest fil conductor i seguirem donant el millor servei que puguem al “pagano”, per que s’ha de recordar sempre que qui paga mana!.

Pere Reginaldo.