APRENDRE A SOMNIAR
Primer de tot haig de dir que a part de la meva tradicional falta de constància, (si mama segueixes tenint raó) no es que hagi passat d’escriure, ni tampoc que no hagi volgut reconeixa que no vaig quedar primer a Moià (aunque jode hacer el chulo y no comerse un rosco – aunque entre nosotros, el Xavi Àvila vino a Moia y tampoco triunfo), es que he tingut feina, el campionat d’Espanya per equips i finalment preparar las vacances.
En quant a Moia vam anar una bona delegació de Flancderei, el Jordi Pellicer va jugar, perdo, va toca els collons al Xavi Àvila, diuen las males llengües que a part de la partida que li va guanyar al Xavi i conseqüentment li va fotra el torneig a parir, només va guanyar a un turista grec que es creia que es jugava a las dames, lo mes trist, es que es diu per Moià que la va guanyar per jugada il·legal.
Jo tristament vaig fer el 10 però el Fede va ser segon dels infantils i tant l’Albert com el Nestor van fer un bon paper.
Imagino que al ser un blog privat puc fer un petit comentari del súper marron de la setmana que no va ser un altre que las tres hores que ens vam menjar al comitè de competició el Pepo, el Manolo, jo i per telèfon el Luis Delgado. Es tractava el tema de les ostias rebudes el Ivan Aguilar al ajedreznd de partides actives, per un tal Planelles, que molt hem temo que trigarà molt i molt en tornarà jugar els escacs, si mes no a Catalunya, te un expedient obert pero......
El tema mes ferregos va ser la sanció imposada per en Víctor Pont director del circuit català d’escacs al Muñoz Pantoja pels esdeveniments de Castellar.
Juro que es casualitat, però en Víctor i jo que tradicionalment pensem diferent, aquesta vegada..... també, i els companys de comitè i jo vam arribar a la conclusió que la sanció s’havia de retirar. Haig de dir que vam gaudir de la presencia d’en Pepo Viñas que ve molt estranyament a las sessions del comitè i gairebé sempre coincideixen amb temes que en te una opinió molt formada, en aquesta ocasió, no vaig voler dir-li res però molt probablement, encara que no te vot, tampoc havia de tenir veu, va defensar las tesis d’en Víctor Pont company seu de junta, de manera molt aferrissada, jo vaig ser tan vehement com sabeu els que hem coneixeu que soc, quant defenso una cosa. L’altre raó per lo que crec que no havia d’haver intervingut el Pepo, la vaig saber mes tard, i es que te una enemistat molt gran amb el Miguel Muñoz, per temes referents al permís de residència o de la tramitació de la doble nacionalitat, no ho se ben be, que per lo vist en Pepo no va saber o no va poder portar a bon port, lo que fa que difícilment no sigui parcial.
Deixant aquest temes tan poc agraïts, volia passar al tema que dona lloc el anunciat aprendre a somniar, imagino que tots sabeu o hauríeu de saber que s’ha jugat el campionat d’España per equips de primera divisió 29 equips han participat, entre ells, el meu el Colon-Ceam i diversos de catalans a destacar els meus amics del Foment i del Montcada.
Els somnis son de franc i nosaltres hem somiat de valent, las rondes 3 i 4 vam estar a la taula numero 1 del recinte de les cotxeres de Sants, tothom va veure l’empat front la Universitat d’Oviedo (antic equip de la Paty) les partides nostre es van veure per tot el mon retransmeses amb perícia per en Roger, jo recordaré sempre el final de partida del meu amic Cayetano dient-me ( le he hecho tablas a lo Schumacher tapando espacios) y com no la pallissa que li va fotra l’Andrés Rodríguez al MI del equip contrari, va estar molt be i encara van tenir sort els Asturians el Jordi Magem assegura molt dolgut que se li va escapar mig punt, i el Miquel Fernandez-Diaz va començar el seu especial via crucis aquesta ronda quan se li van escapar unes clares taules, a partir d’aquí en Miquel va entrar en una crisis de joc i de confiança que va durar fins el final del campionat.
A la quarta ronda vam tornar a jugar a la primera taula, ja no la veuríem mes que de lluny (al menys i veiem jugar els amics del Foment) L’Alzira l’equip que ens va tocar porta un 2600 de primer taulell l’Andrés Rodríguez tenia taules però va voler guanyar i tate, va perdre el Jordi va fer unes taules amb un GM com ell i el Cayetano va fer taules amb un MI (quin torneig el Cayetano, no n’ha perdut cap dues victòries davant dos MF i 4 taules entre els rivals dos MI ).
A partir d’aquí es va acabar el somni, però encara faltaven dues rondes la cinquena ens vam enfrontar amb els amics del Montcada l’Andrés i el Radek van fer taules, el Jordi va guanyar amb negres el Juan Borges el bon amic Cuba, el Cayetano va fer fàcilment taules (només va gastar 4 minuts de rellotge) amb el MI Arturo Vidarte el Miquel va jugar una partida amb el JM Hernando on va tenir las seves oportunitats.
Ultima ronda i el Overena ens fa tocar tristament de peus a terra, només hem fet un punt i mig fruit de la victòria d’en Cayetano i de las taules d’en Jordi Magem, l’Andrés no havia de perdre mai amb en Conquest i el Miquel no ha tingut el dia amb una anglesa amb blanques, ha quedat perdut de seguida, al final hem quedat pràcticament amb el mateix numero de sortida, però ningú ens podrà treure el orgull i el plaer d’haver jugat durant dues rondes a la primera taula.
Molt ronica l’entrega de premis, sense cap medi de comunicació, ja durant el campionat molt galdós ha estat el paper que ha fet la FEDA amb una web inoperant, una vegada mes ens hem hagut de refiar d’Ajedreznd.
Al final hem anat a dinar tot l’equip i ens hem trobat de casualitat hem els amics del Foment i del Montcada i hem brindat pel Foment, brillant guanyador (gens una sumus).
Pere Reginaldo
Primer de tot haig de dir que a part de la meva tradicional falta de constància, (si mama segueixes tenint raó) no es que hagi passat d’escriure, ni tampoc que no hagi volgut reconeixa que no vaig quedar primer a Moià (aunque jode hacer el chulo y no comerse un rosco – aunque entre nosotros, el Xavi Àvila vino a Moia y tampoco triunfo), es que he tingut feina, el campionat d’Espanya per equips i finalment preparar las vacances.
En quant a Moia vam anar una bona delegació de Flancderei, el Jordi Pellicer va jugar, perdo, va toca els collons al Xavi Àvila, diuen las males llengües que a part de la partida que li va guanyar al Xavi i conseqüentment li va fotra el torneig a parir, només va guanyar a un turista grec que es creia que es jugava a las dames, lo mes trist, es que es diu per Moià que la va guanyar per jugada il·legal.
Jo tristament vaig fer el 10 però el Fede va ser segon dels infantils i tant l’Albert com el Nestor van fer un bon paper.
Imagino que al ser un blog privat puc fer un petit comentari del súper marron de la setmana que no va ser un altre que las tres hores que ens vam menjar al comitè de competició el Pepo, el Manolo, jo i per telèfon el Luis Delgado. Es tractava el tema de les ostias rebudes el Ivan Aguilar al ajedreznd de partides actives, per un tal Planelles, que molt hem temo que trigarà molt i molt en tornarà jugar els escacs, si mes no a Catalunya, te un expedient obert pero......
El tema mes ferregos va ser la sanció imposada per en Víctor Pont director del circuit català d’escacs al Muñoz Pantoja pels esdeveniments de Castellar.
Juro que es casualitat, però en Víctor i jo que tradicionalment pensem diferent, aquesta vegada..... també, i els companys de comitè i jo vam arribar a la conclusió que la sanció s’havia de retirar. Haig de dir que vam gaudir de la presencia d’en Pepo Viñas que ve molt estranyament a las sessions del comitè i gairebé sempre coincideixen amb temes que en te una opinió molt formada, en aquesta ocasió, no vaig voler dir-li res però molt probablement, encara que no te vot, tampoc havia de tenir veu, va defensar las tesis d’en Víctor Pont company seu de junta, de manera molt aferrissada, jo vaig ser tan vehement com sabeu els que hem coneixeu que soc, quant defenso una cosa. L’altre raó per lo que crec que no havia d’haver intervingut el Pepo, la vaig saber mes tard, i es que te una enemistat molt gran amb el Miguel Muñoz, per temes referents al permís de residència o de la tramitació de la doble nacionalitat, no ho se ben be, que per lo vist en Pepo no va saber o no va poder portar a bon port, lo que fa que difícilment no sigui parcial.
Deixant aquest temes tan poc agraïts, volia passar al tema que dona lloc el anunciat aprendre a somniar, imagino que tots sabeu o hauríeu de saber que s’ha jugat el campionat d’España per equips de primera divisió 29 equips han participat, entre ells, el meu el Colon-Ceam i diversos de catalans a destacar els meus amics del Foment i del Montcada.
Els somnis son de franc i nosaltres hem somiat de valent, las rondes 3 i 4 vam estar a la taula numero 1 del recinte de les cotxeres de Sants, tothom va veure l’empat front la Universitat d’Oviedo (antic equip de la Paty) les partides nostre es van veure per tot el mon retransmeses amb perícia per en Roger, jo recordaré sempre el final de partida del meu amic Cayetano dient-me ( le he hecho tablas a lo Schumacher tapando espacios) y com no la pallissa que li va fotra l’Andrés Rodríguez al MI del equip contrari, va estar molt be i encara van tenir sort els Asturians el Jordi Magem assegura molt dolgut que se li va escapar mig punt, i el Miquel Fernandez-Diaz va començar el seu especial via crucis aquesta ronda quan se li van escapar unes clares taules, a partir d’aquí en Miquel va entrar en una crisis de joc i de confiança que va durar fins el final del campionat.
A la quarta ronda vam tornar a jugar a la primera taula, ja no la veuríem mes que de lluny (al menys i veiem jugar els amics del Foment) L’Alzira l’equip que ens va tocar porta un 2600 de primer taulell l’Andrés Rodríguez tenia taules però va voler guanyar i tate, va perdre el Jordi va fer unes taules amb un GM com ell i el Cayetano va fer taules amb un MI (quin torneig el Cayetano, no n’ha perdut cap dues victòries davant dos MF i 4 taules entre els rivals dos MI ).
A partir d’aquí es va acabar el somni, però encara faltaven dues rondes la cinquena ens vam enfrontar amb els amics del Montcada l’Andrés i el Radek van fer taules, el Jordi va guanyar amb negres el Juan Borges el bon amic Cuba, el Cayetano va fer fàcilment taules (només va gastar 4 minuts de rellotge) amb el MI Arturo Vidarte el Miquel va jugar una partida amb el JM Hernando on va tenir las seves oportunitats.
Ultima ronda i el Overena ens fa tocar tristament de peus a terra, només hem fet un punt i mig fruit de la victòria d’en Cayetano i de las taules d’en Jordi Magem, l’Andrés no havia de perdre mai amb en Conquest i el Miquel no ha tingut el dia amb una anglesa amb blanques, ha quedat perdut de seguida, al final hem quedat pràcticament amb el mateix numero de sortida, però ningú ens podrà treure el orgull i el plaer d’haver jugat durant dues rondes a la primera taula.
Molt ronica l’entrega de premis, sense cap medi de comunicació, ja durant el campionat molt galdós ha estat el paper que ha fet la FEDA amb una web inoperant, una vegada mes ens hem hagut de refiar d’Ajedreznd.
Al final hem anat a dinar tot l’equip i ens hem trobat de casualitat hem els amics del Foment i del Montcada i hem brindat pel Foment, brillant guanyador (gens una sumus).
Pere Reginaldo
posted by Regi at 6:03 PM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home