ENTRE ELS MILLORS...DE MOMENT

L’any 2008 serà recordat durant molts anys a Sabadell si mes no a nivell d’escacs.
El campionat de Catalunya d’escacs a estat un veritable èxit per la nostre entitat SCC de Sabadell 5 equips dels 10 que presentàvem han pujat de categoria, entre tots ells el primer el que representa de manera mes important a l’entitat ho ha assolit amb 8,5 punts de 9 el mes increïble del cas ha estat que el Lleida també ha fet 8,5 de 9!!!!. Hem pujat de categoria pel desempat cal dir que estem molt contents, de totes maneres aprofito per fer dues reflexions:
1.- La Federació ha de fer alguna cosa (Esperem que a la propera assemblea ho faci) per que mai mes un equip es trobi com el Lleida si mes no ha de poder promocionà.
2.- El Reus, a la ultima ronda del campionat de Catalunya, va presentar un súper equip el millor que presentava en tota la temporada amb dos GM i un MI, tot i tenir tot el dret del mon a presentar-lo, sembla molt estrany, que buscava en presentar aquest equip?. Quin sentit te aquest dispendi quan ja no es juguen res?. Realment nomes buscaven guanyar aquest match o havia alguna cosa mes ?.
Es evident que al començament de temporada els favorits per pujar érem el Reus, el Lleida y Nosaltres, tots hem fets fitxatges ens hem preparat i estàvem molt il·lusionants. El Reus no ha obrat be els seus dirigents no han estat a l’alçada de l’entitat que representen, nomes hem resta dir allò de “Que arrieros somos y en el camino nos encontraremos”.

L’any que be, certament estarem entre els millors i esperem fer un paper digne, en principi com equip que acaba de pujar l’objectiu serà la permanència, encara que no se sap mai... de totes maneres nosaltres seguirem amb la nostre línea y seguiran jugant al menys 5 jugadors de Sabadell, pocs equips de divisió d’honor poden dir el mateix.
Tindrem molt de temps per parlar-ne y esperem fer alguna incorporació “mediatica” també es mes que probable que en perdem algun de “mediatic”.

En un altre ordre de coses comentar que tindrem un estiu molt mogut a la Societat Coral Colon, primer li tocarà el torn al billar i tindran el campionat d’Espanya de tres bandes, desprès els escacs primer tindrem el Obert Internacional “Ciutat de Sabadell” al mes de Juliol entre Barbera i Sitges i desprès el Campionat d’Espanya per equips divisió d’honor, com sempre molta feina i poques mans, res nou com a tots els clubs.

Salutacions a tots fins i tot a Reus....


Pere Reginaldo

DESPEDIRSE A LA FRANCESA

Hubo un tiempo que marcharse de un sitio sin decir nada era lo que estaba de moda, todo porque el rey era un maleducado todos acabaron haciendo lo mismo, marchandose de las fiestas sin decir nada.

En mi caso no era una despedida a la francesa, sino que la verdad es que teniendo mucho que decir no he encontrado el momento de ponerme a escribir, por cierto es la primera vez que lo hago en el idioma de Cervantes un homenage a toda la gente que vendran a disputar el campeonato de España por equipos de primera division en Sabadell por si alguno de casualidad tropieza con mi Blog que lo dudo.

En este gran impas de tiempo han pasado muchas cosas unas buenas otras no tanto, me parece que en mi ultima entrada estaba el problema de la UCEc y la Federacion pues de momento sigue estando, han habido dos finales, con una organizacion modelica la de la Federacion (La he vivido in situ) muy correcta la de la UCEC.

Ne parece bien dos finales nos va a tocar a los dirigentes racionalizar donde mandamos a cada niño, es decir aprovechar la plataforma de la UCEC donde el deporte es eminentemente escolar para mandar jugadores nobeles a foguearse y utilizar los torneos federativos para niños bregados ya en muchos torneos.

Bien mirado a mi me parece bien tal como a quedado nosotros mandamos delegación en los dos torneos, es curioso tanto miedo que teniamos todos y ya ves, no hay mal, que por bien no venga.

Lo que si que me gustaria, es que fueramos listos la gente del ajedrez, no tomemos partido, aprovechemos las posiblidades que nos brinda cada torneo, ademas, de la competitividad sale la calidad, ver la gran diferencia del individual de la federacion al por equipos hay un abismo, sinceramente creo que si hubiera un campeonato por equipos de la UCEC, la federacion hubiera hecho un esfuerzo mayor.

Me niego hablar del por equipos 2007..... la proxima os vais a enterar. Comentar que en lo personal la fusion Sabadell - Ceam - Colon fue todo un exito.

Hemos organizado un cerrado para GM que lo unico que voy a decir es como Director del torneo estoy muy orgulloso del comportamiento de todos los jugadores ante un hecho luctuoso como el que acaecio.

Ya sabeis que en el mes de Agosto del 15 al 19 organizamos el campeonato de españa por equipos primera division Norte, veremos como sale el tema, de momento pinta bien, tengo que decir que hemos tenido todas la facilidades por parte de la Feda y todo el soporte y mas de la catalana.

Hubieron eleciones....? de hecho lo unico que huvo fue una intentona del expresidente Flores que cuando vio que le iban a dar hasta en el carnet de identidad ya ni se presento.

De hecho, pienso que dificilmente se pueden perder unas elecciones cuando se esta mandando, si no se hace ninguna barbaridad y si ademas cuentas con que ninguna web con cara y ojos (Jordi hay que actualizar mas hay que currarselo) fiscaliza a la federacion

es evidente que ajedreznd no va a darse palos a si mismo, ¿os acordais antes? vaya palos hubiera dado el Toni si a la federacion le hubiera salido un Individual de Cataluña como el de este año.

Han salido las listas del elo...joer que palo me han dado en el fide, en el catalan y supongo que en el Feda este ya ni lo miro, una vez en eso de los elos un arbito argentino Enrique Asensio me dijo que en unos años soo quedarian 2 elos en todo el mundocuando lo interpele diciendo qual seria el otro a parte del fide ...dijo el catalan por supuesto dijo que en todo el mundo no habia visto a nadie tan apegado a su elo como a los catalanes, bien pensado tiene toda la razon.

Del elo y los cambios reglamentarios hablare en la proxima entrada...eso ya sera otra historia.

Hasta muy pronto.

Pere Reginaldo.

Gens una sumus?

L’any 2007 es presenta molt calent, el trencament amb la UCEC, realment ens fa mal a tots, esperem que d’alguna manera imaginativa es pugui reconduí el tema, sinó a la llarga i perdérem tots.

A part d’això i sense voler entrar en casos concrets (tothom sap de que o de qui parlo) seria molt bo, abaixar el grau de crispació, es bona la critica, es bona la denuncia i fins i tot la polèmica, però estic segur que no cal ni faltar a ningú ni insultar-se. El to barruer de molts escrits fa mal els escacs i degrada al esmentat i encara mes el que escriu.

Som pocs els que juguem els escacs i gairebé tots ens coneixem, en molts cops s’imposa una trucada de telèfon abans que una contesta furibunda que allunya cada cop mes als autors dels escrits.

Las pagines de referència a Catalunya, en especial ajedreznd, també tindrien que posar fil a l’agulla i retornar segons quins escrits, i que quedi clar que parlo mes de forma que de fons.

Per altre banda els que tenim bloggs si be ens agrada escriure hem de tenir cura no tant del que diem, que també, sinó de com ho diem.

Feta aquesta reflexió m’agradaria fer esment d’alguns temes de caira esportiu:

En primer lloc dir que si no ens posen pals a las rodes, (de moment ja hem començat a trobar moltes pedres al camí) l’any que be tots els clubs de Sabadell jugarem junts, amb la formula permesa per la Federació de unió esportiva, queda clar en tota la documentació presentada a la Federació que complim tots els requisits per demanar-ho, encara que l’any passat també els complíem i va costar molt que ens ho aprovessin, es clar que això de que els clubs de Sabadell vagin tots a la una a lo millor ja algú que no li agrada, qui deu ser?

En un altre ordre de coses, ha començat el torneig per equips que organitza el Montmeló amb el Jordi Pellicer al capdavant a las dues primeres rondes hem fet resultats potables i anem segons darrera el Montmeló, i com els guanyarem a la propera ronda ens posarem davant, o no? bueno desprès d’aquest de prepotència espero guanyar sinó no haurà qui aguanti al Jordi i al Xavi.

I el Desembre d’internacional de Sant Llorenç, començarà el 15 de Desembre, la setmana que be es penjarà tota la informació a las diferents webs, esperem tenir la sala plena com cada temporada.
I recordeu l’únic torneig amb pa amb tomàquet i pernil qui dona mes.

Per cert els últims mesos m’he aficionat a jugar a www.escaquejant.com realment esta molt be, qui s’atreveix?.
Pere Reginaldo

QUI PAGA MANA !!!!!!!!!!


Ja fa molts anys que soc dins el mon dels escacs, primer com a jugador, mes tard com a directiu, àrbitre i organitzador.
Això et dona un bagatge com per tenir una opinió ben formada, per discutí amb arguments els diferents temes que conformen els escacs catalans.

Aquest estiu hem estat en boca de la majoria dels titulats catalans i d’estrangers que pul·lulen per la nostre geografia, plena de torneigs buscant treure algun rèdit econòmic/esportiu.

Hem estat en boca de tots per haver decidit des de fa 2 anys que cobraríem inscripció a tots, dins del marc de la Diada d’escacs de Sabadell, aquesta decisió, no es fruit de la improvisació, es producte d’una profunda reflexió.

En primer lloc no cal dir del meu respecta per a tots els titulats, se del seu sacrifici i de lo molt que costa arribar i mantindràs a dalt, a la nostre entitat tenim dos grans professionals el GM Jordi Magem i el GM Andrés Rodríguez jugant i donen classes a la nostre entitat i els hem tractat amb la màxima correcció i afecta, tant es així que tots dos seguiran amb nosaltres l’any vinent.
Explico això per que no voldria ser tatxat de cap manera, de tenir res en contra del titulats, molt al contrari i tinc amb la majoria una excel·lent relació i crec que en general es mereixerien un millor tracte econòmic i social.

Però no solament s’ha de tenir en compte la problemàtica dels titulats, nosaltres els organitzadors hem de tenir en compte la problemàtica de tothom el jugador de base, “el pagano “ i no ens enganyem el que paga comença esta fart de que se’l menys tingui, donant-li pitjor material, pitjors sales, que jugui amb titulats i que alguns no tinguin la paciència deguda a l’hora de analitzar, pagar amb la seguretat que no tenen cap mena de possibilitat de guanyar premis i unes cerimònies de lliurement de premis on no els hi queda mes que mirar i aplaudir.

Dons jo dic que no, que s’ha acabat, que hem de contar amb els titulats, però ens mereixem que ells ens tinguin en conte, que col·laborin molt mes del que fan.
En primer lloc ja fa 5 anys vaig organitzar un torneig a Sant Llorenç Savall, junt amb els companys del Club escacs Sant Llorenç, amb el preu de la inscripció es dona encara avui pa amb tomàquet i pernil, aigua, i galetes amb mistela. Els titulats no paguen, però no els hi donem cap ajuda econòmica, però en molts casos els hi busquem transport. L’any passat van venir 4 MI 1 MF i diversos MC.
Amb els teòrics diners de les condicions paguem els sopars de tothom, es divertit menjar tots junts, crea molt bon ambient i fa que ens coneixem tots una mica mes.

Per altre banda i per motivar a tots, però sobre tot els titulats, entre els clubs de Terrassa, Colon-Ceam, Castellar i Sant Llorenç Savall , hem organitzat el Circuit del Vallès d’escacs, aquesta iniciativa fa que es tinguin mes inscrits i amb aquest increment es pagant las despeses que generen els premis.

Una vegada mes intentem ser imaginatius i tenir contents als dos col·lectius, (els dos primers classificats del Circuit del Vallès han estat dos forts MI en J. Alonso i en M. Muñoz Pantoja.)

En el període de temps que va des de el primer torneig de Sant Llorenç fins ara he col·laborat amb en Josep Maria Calaf de Castellar del Vallès i ell mes que ningú es de les persones que a portat a la practica que tots els jugadors son iguals i no va tolerar mai que es tractes diferent el primer taulell que l’últim.
A Castellar jo vaig voler anar una mica mes enllà i vaig “democratitza” les condicions i vam passar de unes quantitats grosses garantides per pocs a moltes quantitats no tan grosses per molts, sempre i quant no entrin a premis, amb això vam aconseguir reduir la partida de condicions al mateix temps que aconseguíem que vinguessin mes titulats, ja que molts que per la seva categoria no haurien aconseguit premi d’aquesta manera cobraven un petit premi. En aquest cas descontent el GM i content el MI. De rebot content “el pagano” que rep un lliurament lluït amb sopar inclòs, a Castellar es te molt en conte al jugador (encara que això no puntuí pel circuit català.)

L’any passat tot i fer pagar a la Diada d’escacs a Sabadell, no va haver gaire rebombori, pot ser que al ser el primer any i no ser dins el circuit català molts titulats no s’han van assabentar.

Per altre banda s’ha de tenir en conte la voluntat del organitzador a l’hora de dissenyar el torneig, m’explicaré, quant jo organitzo un torneig i dono condicions als professionals, es evident que estic fent un torneig per professionals, però quant jo no dono condicions i a mes faig pagar a tothom es igual d’evident que el torneig es un torneig amateur, amb la peculiaritat que no n’estan exclosos els professionals.


Aquest any han passat dues coses per una banda per part dels jugadors no titulats d’una manera aclaparadora hem estat felicitats el que ens congratula i ens fa agafar una mica d’aire (la temporada tot just comença). El que no ens ha agradat ha estat, no tant el titulat que no ha vingut, que esta amb el seu dret, (faltaria mes), alguns desprès d’haver estat inscrit s’han esborrat el mateix dia de joc, ..... estrany no?. No tant si els dos dies abans durant els torneigs de Mora i Tortosa, un MI català, fins fa poc era considerat el millor jugador català no professional, des de que es professional i desprès de la seva davallada d’elo segurament deu ser el pitjor jugador català dels professionals, s’ha dedicat si no a fer campanya, a donar la seva opinió molt vehementment a tot titulat que veia, això va fer que quatre GM inscrits s’esborressin del torneig, dos Argentins no van donar cap explicació, de fet no tenen per que donar-la, un d’Ucraïna va dir-me que estava molt cansat desprès de jugar dos dies seguits, de fet, pot ser per que va ser el primer en esborrar-se, o potser per que va venir l’any passat de fet mal vaig creure, l’últim un GM Mexicà aquest haig de reconiexa que hem va tocar allò que no sona, que no vingui, es el seu dret, però el que no es pot tolerar es que ens vulgui donar lliçons de moralitat i alliçonant-nos de com hem d’organitzar el nostre torneig, i a mes, quant es una persona que no ens coneixem de res.

Hem direu que com ens vam assabentar d’aquestes “intrigues” dons diversos titulats que si van venir ens ho van fer saber i ens van posar en antecedents, haig de dir, en honor a la veritat que aquest MI que com be haureu encertat no es altre que en Víctor Vehi, va telefonar abans del campionat i hem va donar la seva opinió del per que no s’inscrivia (Al contrari que el Mexicà, amb en Víctor ens coneixem prou com per que hem doni la seva opinió).
Un amic comú en Xavi Àvila li va fer saber el descontent de l’organització i sobre tot meu pel que havia passat, en Víctor va telefonar-me tot seguit, per donar-me explicacions (que de fet no te per que donar-me). Crec que en Víctor pot ser no era conscient que amb els seus comentaris va posar en marxa una campanya en contra del torneig, que al que mes a perjudicat a estat a ell, crec que la seva imatge a perdut punts, sobre tot pels aficionats i es evident que pels organitzadors, tampoc es una cosa fàcil de pair, sobre tot quant es un jugador que en diverses ocasions li has ofert condicions per jugar a torneigs.
Però com diuen en Castella “arrieros somos i en el camino nos encontraremos”.
Ell pel que va dir-me per telèfon no va ser conscient, ni d’estar fent ni de posar en marxa cap campanya i de fet vull creure’l, però la percepció dels demés no es aquesta, quatre persones que havien estat a Tortosa i a Mora i la seva sensació va ser de campanya.

Penso que las persones hem de ser conscients del que diem i escrivim de fet sovint errem, molestem i fem mal als demés, de fet sense anar mes lluny, jo mateix vaig estar ben desafortunat i poc atinat amb las meves expressions vers en Pepo Viñas, es evident que es un gran professional del dret i una excel·lent persona.

Respecte l’any que be la immensa majoria de jugadors en quedat extraordinàriament contents, de fet molts pensen que es l'exemple a seguir, en torneigs d’un sol dia , nosaltres seguirem aquest fil conductor i seguirem donant el millor servei que puguem al “pagano”, per que s’ha de recordar sempre que qui paga mana!.

Pere Reginaldo.

APRENDRE A SOMNIAR


Primer de tot haig de dir que a part de la meva tradicional falta de constància, (si mama segueixes tenint raó) no es que hagi passat d’escriure, ni tampoc que no hagi volgut reconeixa que no vaig quedar primer a Moià (aunque jode hacer el chulo y no comerse un rosco – aunque entre nosotros, el Xavi Àvila vino a Moia y tampoco triunfo), es que he tingut feina, el campionat d’Espanya per equips i finalment preparar las vacances.

En quant a Moia vam anar una bona delegació de Flancderei, el Jordi Pellicer va jugar, perdo, va toca els collons al Xavi Àvila, diuen las males llengües que a part de la partida que li va guanyar al Xavi i conseqüentment li va fotra el torneig a parir, només va guanyar a un turista grec que es creia que es jugava a las dames, lo mes trist, es que es diu per Moià que la va guanyar per jugada il·legal.

Jo tristament vaig fer el 10 però el Fede va ser segon dels infantils i tant l’Albert com el Nestor van fer un bon paper.

Imagino que al ser un blog privat puc fer un petit comentari del súper marron de la setmana que no va ser un altre que las tres hores que ens vam menjar al comitè de competició el Pepo, el Manolo, jo i per telèfon el Luis Delgado. Es tractava el tema de les ostias rebudes el Ivan Aguilar al ajedreznd de partides actives, per un tal Planelles, que molt hem temo que trigarà molt i molt en tornarà jugar els escacs, si mes no a Catalunya, te un expedient obert pero......

El tema mes ferregos va ser la sanció imposada per en Víctor Pont director del circuit català d’escacs al Muñoz Pantoja pels esdeveniments de Castellar.
Juro que es casualitat, però en Víctor i jo que tradicionalment pensem diferent, aquesta vegada..... també, i els companys de comitè i jo vam arribar a la conclusió que la sanció s’havia de retirar. Haig de dir que vam gaudir de la presencia d’en Pepo Viñas que ve molt estranyament a las sessions del comitè i gairebé sempre coincideixen amb temes que en te una opinió molt formada, en aquesta ocasió, no vaig voler dir-li res però molt probablement, encara que no te vot, tampoc havia de tenir veu, va defensar las tesis d’en Víctor Pont company seu de junta, de manera molt aferrissada, jo vaig ser tan vehement com sabeu els que hem coneixeu que soc, quant defenso una cosa. L’altre raó per lo que crec que no havia d’haver intervingut el Pepo, la vaig saber mes tard, i es que te una enemistat molt gran amb el Miguel Muñoz, per temes referents al permís de residència o de la tramitació de la doble nacionalitat, no ho se ben be, que per lo vist en Pepo no va saber o no va poder portar a bon port, lo que fa que difícilment no sigui parcial.

Deixant aquest temes tan poc agraïts, volia passar al tema que dona lloc el anunciat aprendre a somniar, imagino que tots sabeu o hauríeu de saber que s’ha jugat el campionat d’España per equips de primera divisió 29 equips han participat, entre ells, el meu el Colon-Ceam i diversos de catalans a destacar els meus amics del Foment i del Montcada.

Els somnis son de franc i nosaltres hem somiat de valent, las rondes 3 i 4 vam estar a la taula numero 1 del recinte de les cotxeres de Sants, tothom va veure l’empat front la Universitat d’Oviedo (antic equip de la Paty) les partides nostre es van veure per tot el mon retransmeses amb perícia per en Roger, jo recordaré sempre el final de partida del meu amic Cayetano dient-me ( le he hecho tablas a lo Schumacher tapando espacios) y com no la pallissa que li va fotra l’Andrés Rodríguez al MI del equip contrari, va estar molt be i encara van tenir sort els Asturians el Jordi Magem assegura molt dolgut que se li va escapar mig punt, i el Miquel Fernandez-Diaz va començar el seu especial via crucis aquesta ronda quan se li van escapar unes clares taules, a partir d’aquí en Miquel va entrar en una crisis de joc i de confiança que va durar fins el final del campionat.

A la quarta ronda vam tornar a jugar a la primera taula, ja no la veuríem mes que de lluny (al menys i veiem jugar els amics del Foment) L’Alzira l’equip que ens va tocar porta un 2600 de primer taulell l’Andrés Rodríguez tenia taules però va voler guanyar i tate, va perdre el Jordi va fer unes taules amb un GM com ell i el Cayetano va fer taules amb un MI (quin torneig el Cayetano, no n’ha perdut cap dues victòries davant dos MF i 4 taules entre els rivals dos MI ).

A partir d’aquí es va acabar el somni, però encara faltaven dues rondes la cinquena ens vam enfrontar amb els amics del Montcada l’Andrés i el Radek van fer taules, el Jordi va guanyar amb negres el Juan Borges el bon amic Cuba, el Cayetano va fer fàcilment taules (només va gastar 4 minuts de rellotge) amb el MI Arturo Vidarte el Miquel va jugar una partida amb el JM Hernando on va tenir las seves oportunitats.

Ultima ronda i el Overena ens fa tocar tristament de peus a terra, només hem fet un punt i mig fruit de la victòria d’en Cayetano i de las taules d’en Jordi Magem, l’Andrés no havia de perdre mai amb en Conquest i el Miquel no ha tingut el dia amb una anglesa amb blanques, ha quedat perdut de seguida, al final hem quedat pràcticament amb el mateix numero de sortida, però ningú ens podrà treure el orgull i el plaer d’haver jugat durant dues rondes a la primera taula.

Molt ronica l’entrega de premis, sense cap medi de comunicació, ja durant el campionat molt galdós ha estat el paper que ha fet la FEDA amb una web inoperant, una vegada mes ens hem hagut de refiar d’Ajedreznd.

Al final hem anat a dinar tot l’equip i ens hem trobat de casualitat hem els amics del Foment i del Montcada i hem brindat pel Foment, brillant guanyador (gens una sumus).

Pere Reginaldo

ELS CLUBS D’ESCACS PETITS



Com ja sabeu tots els clubs petits las passen magres a tots els nivells i si son petits d’una ciutat gran en molts aspectes encara pitjor.

Jo de fet vaig començar en un club gran, perdo, aleshores era gran avui un club amb menys de vint llicencies federatives i compartint local, amb un equip bàsicament de veterans, encara que estigui a primera ja no es un club gran, es un club que o be fa un gir immediat o be esta mes aviat a prop de la desaparició; no es altre que el meu estimat Club d’Escacs Sabadell. D’antuvi estava ubicat on ara esta la secció d’escacs de la Societat Coral Colon, per això molts dels jugadors que ara la formem ens sentim a casa, ja que es el lloc on vam comença a jugar els escacs.

Un pic vaig haver jugat amb el Sabadell vaig estar un període de dotze anys sense jugar, os podeu imaginar casat, la feina els fills etc. Un any per la festa major van organitzar un campionat de partides ràpides, les organitzava el club veí i ara molt amic del Castellar, ningú n’era conscient però en aquell campionat, que per cert vaig quedar segon, darrera en Josep Maria Calaf, es va comença a gestá el futur club d’escacs Sant Llorenç.

Primer afeccionats de Sant Llorenç i mes tard l’alcaldessa del poble hem van demanar que féssim un club d’escacs, jo realment, no es que no en tingues ganes, es que ni m’ho havia plantejat.

D’entrada vaig posar totes las pegas del mon, pero tant l’alcaldessa, com els germans Puig hem van fer veure que jo era l’únic experimentat amb el tema, ja que anteriorment havia estat vice-president al Sabadell.

Nosaltres a Sant Llorenç hem estat afortunats a partir del segon any i veient las coses que fèiem: classes, campionats per nens i socials, activitats per la festa major, campionat de Catalunya per equips etc l’ajuntament ens va ajudar molt fins al punt de cedir-nos un local només per nosaltres i tenir un pressupost per poder fer un campionat Internacional d’escacs on l’últim any tot i ser setmanal han participat 8 titulats internacionals.

Però quant l’ajuntament no t’ajuda com els hi passa a molts clubs de Catalunya, quan la federació no et dona suport com a l’ultima assembla de la FCDE que vam presentar propostes per tal de fer unió esportiva en casos de nens en edat escolar, per poder jugar el campionat de Catalunya per equips escolar.

Realment quan no tens al suport de les institucions es una tasca de titans i es per això que aquest cap de setmana el diumenge anirem a Moià a jugar un campionat de partides llampec d'un club petit i modest, de fet hasta et demanen que si pots portis taulell i rellotge. Encara recordo quan el primer torneig de Sant Llorenç es repartia el que recollíem a les inscripcions.
També voldria fer esment al escrit que va fer l’amic Eduard Arcusa tot just acabat el campionat de Catalunya per equips. gaudint del seu moment de glòria per haver salvat el seu club de segona provincial, aquesta reacció d’un integrant del Moià, realment hem va emociona i vaig pensar que la gent com l’Eduard orgullosos del seu club son els que el fan gran i per això aprofito aquest escrit per dir que al que hem d’aspirar es a fer-nos grans sense perdre l’esperit del Eduard, sinó ens pot passar com a tants clubs grans com el Rui López Tivoli, el Barcinona, l’Espanyol etc que no es van tornar petits sinó que van desapareixa.

Recordo quan vam fer el primer Internacional a Sant Llorenç que el Jordi Moreno ens va felicitar per l’esforç i per vertebrar territori a nivell d’escacs, ell no en deu ser conscient del molt que ens van encoratjar las seves paraules, en el cas d’aquest torneig, no o se si en altres anys s’ha fet, però de segur que no hem van passar notificació i no es va penjar a ajedreznd i desenganyeu-vos el que no es penja a ajedreznd gairebé no existeix en escacs, si mes no de moment. Per això i amb las paraules de l’amic Jordi Moreno gràcies per vertebrar territori, però tremoleu que demà vinc a guanyar.

Demà us diré si la meva xuleria final a estat això només, o be una premonició jejeje

Pere Reginaldo

Feia temps que hem voltava pel cap fer un blog, encara que no se si tinc massa a dir o si interessarà a ningú de fet tampoc se del cert si serè massa regular i desprès lo malament que escric en català. Bueno com podeu veure uns ànims per llogar-hi cadires, però pit i collons que vaig a intentar-ho.

La enveja es molt però que molt dolenta, l’altre dia vaig rebre un mail del Ivan Aguilar, el vaig obrir i o sorpresa lo bo que te un blog lo dolent que fot a parir al Miquel Fernandez-Diaz i de rebot a mi. Desprès de un parell de mails amb moltes explicacions l’amic Ivan hem va deixar millor amb unes excuses que vaig agrair molt, però renoi quina enveja, un lloc on poder dir el que volgui.......vaig anar mirant i des de la pagina del Ivan vaig entrar al blog mes famós desprès del campionat d’espanya de Baños, no es altre que la del Daniel Alsina i desde la del D. Alsina hem trobo la pagina de la Paty la xicota del Alf ... collons tothom en te,... enveja pura però jo en vull una i aquí estem intentant fer una benvinguda lo menys grollera possible però que tingui un mínim d’interès.

Imagino que la llegiran amics del mon dels escacs, amics de la facultat i amics d’altres àmbits, no se si haig de convidar a la gent a que la llegeixi o be quant escrigui alguna cosa que consideri d’un cert interès per algú concret enviar-li, no se fer-ho públic hem sembla molt petulant, no se sobre la marxa ho decidiré.

Com estreno ja esta be no?

Pere Reginaldo

10 d’agost del 2006 (dissortadament avui faig 41 anys, fa molts anys que no m’agrada gens)